|
|
|||||||||||||||||||||
![]() |
| pranaiama |
| Pranaiama | |
|||||
Prana = Energia. Aiama = Control.
Els pranaiames son una sèrie d’exercicis en els que intervé la respiració, sense ser exercicis respiratoris, que tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Els pranaiames adquireixen tot el seu significat i eficàcia quan van acompanyats de la practica d’asanes. La practica desmesurada de pranaiames sense la practica d’asanes pot crear desequilibris. En qualsevol pranaiama es comença a inspirar per sobra el llombrígol i es comença a expirar per sota el llombrígol. Es té que controlar la cintura abdominal: l’abdomen no té que estar relaxat ni contingut, es té que mantenir el to muscular adequat. Tenim que aconseguir inspirar la màxima quantitat d’aire amb el mínim esforç. És aconsellable eixamplar els forats del nas al inspirar, ja que d’aquesta manera aconseguim que l’aire entri mes fàcilment, en mes quantitat i predisposem l’organisme al procés respiratori. Es té que portar l’aire a la zona olfactiva.
Prana és la suma total de les energies de l’univers. El Prana es manifesta de moltes maneres, en qualsevol lloc on hi hagi moviment (magnetisme, gravitació, electricitat, força vital, ...) La font mes important de prana és l'atmosfera, a traves dels ions negatius. El sol, els raigs còsmics, les masses d’aigua en moviment i en evaporació son els principals factors de ionització i carreguen l’aire de prana. Per contra, la pols, el fum, la boira, el descarreguen. Existeix un metabolisme de l’electricitat. L’organisme absorbeix electricitat atmosfèrica, l’utilitza i l’evacua per la pell. Mentre mes actiu és aquest metabolisme per l’absorció d’ions negatius i l’evacuació de l’electricitat sobrant, mes “viu” i en bona salut estarà l’organisme. El prana es controla amb el pensament. L’absorció, acumulació i distribució de prana estan sota control del pensament, ja que és aquest qui regeix la practica del pranaiama. El pensament concentrat permet absorbir una major quantitat de prana. |
||||||
| Principals nadis | |||||||
|
|||||||
|
|||||||
| Altres nadis | ||||
|
||||
| Tipus de respiració | ||||
La retenció o kumbhaka constitueix l’essència del pranaiama. Les altres tècniques serveixen per preparar i saber enquadrar aquesta retenció. Respiració pulmonar o externa,
De la modificació de cada una d’aquestes fases neixen els diversos exercicis de pranaiama. Respiració interna o cel·lular, |
||||