pranaiama
 
Pranaiama
Ňrgans d’absorció de prana
Jala neti
Principals nadis
Altres nadis
Tipus de respiració
Kosha
Vayu
Chakres
Bandhes
pxPranaiames de retenció curta
px Nadi Sodhana
px Anuloma Pranaiama
px Viloma Pranaiama
px Ujjayi
  Brahmarin
px
pxPranaiames de retenció llarga
px Anuloma Viloma Pranaiama
px Surya Bheda Kumbhaka
  Sukha Purvak
px Purna Ujjayi
Pranaiames especials
px Samavritti Pranaiama
px Kapalabhati
px Bastrika
px Prana Mudra
  Pranuttana
  Prana Vidya
 
 
 
 
Pranaiama
Prana = Energia. Aiama = Control.

Els pranaiames son una sèrie d’exercicis en els que intervé la respiració, sense ser exercicis respiratoris, que tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos.

Els pranaiames adquireixen tot el seu significat i eficàcia quan van acompanyats de la practica d’asanes. La practica desmesurada de pranaiames sense la practica d’asanes pot crear desequilibris.

En qualsevol pranaiama es comença a inspirar per sobra el llombrígol i es comença a expirar per sota el llombrígol. Es té que controlar la cintura abdominal: l’abdomen no té que estar relaxat ni contingut, es té que mantenir el to muscular adequat. Tenim que aconseguir inspirar la màxima quantitat d’aire amb el mínim esforç. És aconsellable eixamplar els forats del nas al inspirar, ja que d’aquesta manera aconseguim que l’aire entri mes fàcilment, en mes quantitat i predisposem l’organisme al procés respiratori. Es té que portar l’aire a la zona olfactiva.

      

Prana és la suma total de les energies de l’univers. El Prana es manifesta de moltes maneres, en qualsevol lloc on hi hagi moviment (magnetisme, gravitació, electricitat, força vital, ...) La font mes important de prana és l'atmosfera, a traves dels ions negatius. El sol, els raigs còsmics, les masses d’aigua en moviment i en evaporació son els principals factors de ionització i carreguen l’aire de prana. Per contra, la pols, el fum, la boira, el descarreguen.

Existeix un metabolisme de l’electricitat. L’organisme absorbeix electricitat atmosfèrica, l’utilitza i l’evacua per la pell. Mentre mes actiu és aquest metabolisme per l’absorció d’ions negatius i l’evacuació de l’electricitat sobrant, mes “viu” i en bona salut estarà l’organisme.

El prana es controla amb el pensament. L’absorció, acumulació i distribució de prana estan sota control del pensament, ja que és aquest qui regeix la practica del pranaiama. El pensament concentrat permet absorbir una major quantitat de prana.

     
 

    Òrgans d’absorció de prana  
   

  • La pell
    A traves de la pell s’absorbeix el prana procedent dels raigs solars.

  • La llengua
    És l’encarregada d’absorbir el prana dels aliments. Es té que mastegar l’aliment fins que es torna insípid, aleshores ens el podem empassar. El gust dels aliments no és el prana, però indica la seva presencia. A l’aparell digestiu no hi ha cap altre orgue d’absorció de prana.

  • Els pulmons
    El pas de l’oxigen a la sang està lligat a les qualitats bioelèctriques de la sang.

  • El nas
    És l’orgue d’absorció de prana mes important. L’aire és el nostre aliment principal.
 
       

    Jala neti  
   
És la neteja dels canals del nas, normalment abans de començar la sessió de Ioga. És molt important tenir el nas net de mucositats, per poder facilitar l’absorció de prana.


S’omple la Lota amb aigua tèbia i una cullerada de sal. De genolls, fem entrar l’aigua per un forat del nas, de manera que l’aigua surti per l’altre forat. Ho fem varies vegades pels dos forats. Per acabar, drets amb les cames separades, inclinem el cos horitzontalment, amb la mà esquerra ens agafem el canell dret per darrera l’esquena i expirem amb força pels dos forat del nas, primer amb el cap baix, després amb el cap aixecat, a continuació girant el cap a l’esquerra i finalment girant el cap a la dreta. Es repeteix aquest circuit durant un minut com a mínim, de manera que surti l’aigua que pugui quedar al nas.
 
       

    Principals nadis  
   

  • Ida
    Uneix el forat esquerra del nas amb el testicle o ovari esquerra. Està situat paral·lelament al costat esquerra de la columna vertebral.

  • Sushumna
    Uneix el cap (encèfal) amb l’anus, a traves de la columna vertebral (medul·la espinal).

  • Pingala
    Uneix el forat dret del nas amb el testicle o ovari dret. Està situat paral·lelament al costat dret de la columna vertebral. Hi ha tradicions que situen Ida i Pingala en espiral al voltant de la columna, creuant-se amb els xacres.
 
IDA SUSHUMNA PINGALA
Canal esquerra
(de la ment)
Inactiu
Subjectiu
Fred
Ying
Tha
Lluna (Femení)
Introversió
Sistema nerviós Parasimpàtic
Canal central
(unió d’Ida i Pingala)
Acció sense acció
Absolut
Tebi
Tao
Hatha
Absolut
Absolut
Absolut
Canal dret
(de l’energia)
Actiu
Objectiu
Calent
Yang
Ha
Sol (Masculí)
Extroversió
Sistema nerviós Simpàtic

       

    Altres nadis  
   

  • Kanhan
    “Que te la forma d’un ou i està situat a sobra del sexe i a sota del llombrígol” és l’origen comú de tots els nadis.

  • Ghandari
    Acaba en l’ull esquerra.

  • Hastijihva
    Acaba en l’ull dret.

  • Yashasvini
    Acaba en l’orella esquerra.

  • Pusha
    Acaba en l’orella dreta.

  • Shankini
    Està situat en l’anus.

  • Kuhu
    Està situat en el sexe.

  • Alambusha
    Acaba en la boca.
 
       

    Tipus de respiració  
   

La retenció o kumbhaka constitueix l’essència del pranaiama. Les altres tècniques serveixen per preparar i saber enquadrar aquesta retenció.
Hi ha dos tipus de respiració:

Respiració pulmonar o externa,
que s’efectua en els pulmons. Inclou tots els mecanismes nerviosos i musculars necessaris per l’entrada d’aire exterior en els pulmons, el procés d’intercanvi de gas en els alvèols i l’expulsió de l'aire viciat. Es composa de 4 temps:

    1. Rechaka -Expiració.
    2. Kumbhaka amb els pulmons buits.
    3. Puraka -Inspiració.
    4. Kumbhaka amb els pulmons plens.

De la modificació de cada una d’aquestes fases neixen els diversos exercicis de pranaiama.

Respiració interna o cel·lular,
la veritable respiració, ja que constitueix la finalitat real de la respiració externa, es produeix en cada cèl·lula. La cèl·lula absorbeix l’oxigen, i per l’oxidació de certs elements cel·lulars s'allibera energia, i es produeix anhídrid carbònic que és expulsat per la cèl·lula. L’objectiu del pranaiama és estimular la respiració cel·lular, el que provoca una major producció de calor intern, per l’activació de les combustions intracel·lulars. Els pranaiames es tindrien de fer durar fins que es produís la transpiració. La practica regular assegura una revitalització en profunditat.

 
      f